Sa fadrina és un mirai com una peça de vidre, i, com està consentida, ja no torna soldar mai.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fadrinatge
Artà
1113
III
Com era al•lot petitó, qui mu mareta em servava, en dar-me cartes, ja callava: per això som jugador.
A Morell ses muntanyeres se posaren a bramar, perque les varen posar es dogal de ses someres.
Jo voldria, Catalina, que el Bon Jesús te’n dugués, de lliris i clavellers i roses d’Alejandria.
