Si el Rei de Madrid sabia
sa falta que un fadrí fa,
no tornaria quintar,
sa llecència donaria.
Com serem davant l’altar,
tu a l’esquerra i jo a la dreta,
i es Vicari qui sa lletra
davant la mos llegirà!
Amor –deia-, no voldria
que em donàsseu mai guerrer,
que el meu cor esclataria
si en ves un que qualque dia
regàs aquest claveller.