Tan possible és, clavellet,
que es bé que jo us vull se’n vaia,
com mudar amb una senaia
sa Roca d’es Castellet.
Vós sou l’uiastre esbrancat
d’una garriga comuna.
Garrida, vós sou la lluna
que llança la claredat.
Manacor, Manacoret,
quina prenda hi som deixada!
Hi som deixat mon paret
i mu mareta estimadeta.