Un abre en el món hi ha
que no fa fuies ni fruit,
i lo que treu, quan és cuit,
mai mos cansa el paladar.
L’arbre d’un molí.

Tu qui pretens d’entenent,
¿me sabràs endevinar
què és lo que més via fa
que es llamp, sa vista i es vent?
El pensament.

No tenc ànima ni cos;
qualcú en sentir-me s’assusta;
no som de ferro ni fusta
i viure un moment no gos.
Dolenta és sa meva sort,
perque, tan prest com som nat
i dic allò que he escoltat,
me fonc tot d’una i som mort.
L’eco.