La mort és d’un natural,
passa per davall sa roba:
ell no deixa ric ni pobre;
sempre fa es rostoi igual.
En acabar de segar,
mos casarem, amor meva,
veiam aqueixa gent teva
si haurà acabat de rallar.
Aquesta polla rosseta
que ara és sortida a ballar,
quants de pollastres hi ha
que li farien s’aleta!