Altres cançons relacionades
Dues cuixes de carn cuita
tenen a can Rosselló,
menjar blanc de lo millor,
i sa novia qui és fuita.
Som pentinadora i pentín molt bé,
pentín es mostatxos d’es meu artiller.
Jo li pos pomada i li arrís es cap,
arrís es mostatxos a s’enamorat.
Ella taia un bri, dos brins,
i sols no sap safalcar.
¿Que se devia pensar,
quan l’amo la va llogar,
que n’era riure i folgar
a ca seva amb sos fadrins?
Tradicionari de Mallorca
