Altres cançons relacionades
Pere, es coneixement
m’acaba de trabucar
per no poder menjar pa
i haver de patir talent.
Jo n’he arribat a un punt
que no me puc sostenir;
ràbi’ tenc de pensar-hí,
i tot quant tenc duc damunt.
Herba que se diu jonçana,
a sa garriga n’hi ha.
Lluïsa, no et cals fiar
d’homo que no arriba a cana.
N’Antonina és un mirai
que travessa lo meu cor;
però ¿què n’he de fer jo
si no m’hi puc mirar mai?
Tradicionari de Mallorca
