-Coniets! Coniets!
¿Que estau amagadets?
Com sa llebre hi va
en sa nit i de dia.
Toquen a l’abadia:
¿quina hora és?
-La una.
-Coniets! Coniets!
¿que estau amagadets?
Com sa llebre hi va
en sa nit i de dia.
Toquen a l’abadia.
¿Quina hora és?
-Les dues.
-Coniets! Coniets!
¿que estau amagadets?
Com sa llebre hi va
en sa nit i de dia.
Toquen a l’abadia.
¿Quina hora és?
-Les tres!
-Ves a cercar-lès!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Sineu
Assonant
67
III
El qui fa el joc; pregunta; mentre els altres s’amaguen. Quan responen “les tres”; tots els nins estaran ben amagats; perquè el qui fa el joc es lleva la bena de davant els ulls i es disposa a cercar.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni ulls per plorar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.
Dalt ses muntanyes més altes
veig un pi que no pot créixer.
Si es meu estimat me deixa,
supòs que s’any que ell va néixer
en degueren néixer d’altres!
Es mosso d’aquest euguer,
que és de petit, i ja fuma!
¿Que en deu aluiar qualcuna,
d’al•lota d’aquest sequer?