Si jo pas la vida trista,
per ventura en meresc més.
No em creia que l’interés,
mon bé, vos tapàs la vista.

Se pensava s’estimat
tenir-me enamorada:
n’hi pren com una bugada
que, en venir que l’han deixada,
en mitja hora ha refredat.

Da’m aigo de sa cisterna,
que sa teva amor m’ha encès;
sa teva vista pareix
un mirai que m’enlluerna.