D’aquí veig Biniagual,
ses cases i ses auzines.
Totes ses al•lotes fines
pateixen d’es mateix mal.
En passar per ca N’Antic,
comana’m molt En Tomeu,
que, d’ençà que no l’he vist,
no té alegria el cor meu.
¿Què és lo que no estimam gens
i a tots mos fa molta nosa,
i seguit seguit se posa
dins es nostros pensaments?
La mort.