Si és gendre d’un hortolà,
pot dur mocador de seda;
una col i una bleda
són molt bones de conrar.

Encara que siga tonta,
quan te rius de mi, ho conec;
es fadrins de llogaret,
es quedar bé los afronta.

Un fadrí enamorat
se’n va anar fora d’aquí.
Va estar set anys a venir,
i llavò, quan va esser aquí,
trobà son bé sepultat.
Amb guiterra i xeremia,
parteix i la va a buscar.
Fins a sa fossa va anar:
-Deperta’t, ànima mia!
Déu te doni bon repòs.
¿Em vols dir amb cortesia,
que es estat de lo teu cos?