Carta, vés-te’n aviada,
no t’aturis p’es camí
fins que sies entregada
an es saig de Santanyí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Documents. Cartes
Poble
Santanyí
Núm de glosa
994
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa dona no acaba mai
de demanar a son marit,
ara un floc, ara un vestit,
i sempre està amb un trebai.
I com ja la té vestida
de tot quant pot desitjar,
llavò diu que vol mudar:
moda nova ja ha sortida.
Aqueixs monyos estufats
que duen dins Santanyí,
es predicador va dir:
“Això no m’agrada a mi,
i trob que los poren dir
gerrets enfarinoats”.
-Mon pare meu, casau-vós,
i mare nova tendria.
-Oh fii meu, jo em casaria,
si una dona jo sabia
que dugués pa per tots dos.
Tradicionari de Mallorca
