Sa carretera de Lluc,
la voldria endomassar
per, quan s’estimat vendrà,
ses pedres que hi trobarà
fossin coixins de vellut.

Val més un pèl de cabrida
negre, que ho siga lluent,
que no tota quanta gent
hi ha a Santa Margalida.

El que em quere a mi no em quere,
el que em quere a mi no em vol:
tiraré s’amor al vol
i no em giraré darrere.