Sa romana grossa treu
quatre roves per quintar.
Ell n’hauríem de matar,
d’aquests qui mos fan pagar,
de cada dotzena, deu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comerç. Cobrances. Pagaments
Poble
Sóller
Núm de glosa
1367
Volum
III
Altres cançons relacionades
Me’n vaig i dic a s’amor:
-¿De què teniu sa porronya?
Aquell qui grata i té ronya,
com més grata, més picor!
De grosser devia esser
de sa grossària d’un bou
i devia fer cada ou
com a pinyes de pi ver.
Mumareta meva, jo el vui ferreret
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo el vui escolà
de tant que m’agrada sentir repicar.
Mumareta meva, jo el vui sabater
i tendré sbates en ’ver-ne mester.
Mumareta meva, jo el vui fusteret.
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo le vui carnisser,
i en tenir ganes, carneta tendré.
Mumareta meva, jo el vui confiter,
tendré caramel•los en ’ver-ne mestre.
Mumareta meva, jo el vui teixidor
perque a mi m’agrada sentir sa remor.
Mumareta meva, jo el vui mariner,
me durà de França lo que hauré mester.
Tradicionari de Mallorca
