Aquesta que és tan petita,
i que balla d’assentat!
Com és bona veritat:
s’espina, com neix, ja pica.

La gent de la Ribera
tal és com era.
Tenen molta bravegera
i poca alegria
amb poc pa i molt de vi.
S’aixequen en bon matí,
llavò dormen tot lo dia.

Si jo n’era colometa,
colometa sense fel,
pegaria voladeta
damunt es cap d’En Miquel.