Garrida, ho sou més, encara,
que no diu la vostra gent:
sou com un sol resplendent
i lluïu com l’auba clara.
Quatre duros li costà
es palangres i s’artet,
dos reals de sa mitjana,
copa i puro d’es triquet.
Jo estic a la serenada
a baix d’es teu finestró.
Si me tenguesses amor,
amb sa primera cançó
ja t’hauries aixecada.