Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare em deixa sa tanca,
sa trutja i es porcell
i quatre sous de figueres
i llavonses cent corteres
de blat i ordi novell.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Deià
885
III
Sa prenda que més estim,
a Ciutat la m’han posada.
Verge del cel coronada,
a vós la vos encamín.
Una setmana cossera
tres dies m’han parescut:
mon pensament en tu era,
Juan, i no has vengut.
Dijous d’aquesta setmana
es soldats se n’han d’anar.
Qualque fadrina hi haurà
que la sentiran plorar
p’es carrer, de bona gana.