Si som negra per sa pell, ja tenc qui em fa tornar blanca: mon pare em deixa sa tanca, sa trutja i es porcell i quatre sous de figueres i llavonses cent corteres de blat i ordi novell.
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Deià
De mal de queixal estava, un vespre, per a morir. Qui n’ha tengut, ja pot dir jo si amb raó gemegava.
Jo som tan amic d’es sogre com s’esquena d’un verduc. ¿Sabeu quina idea duc? Que el qui està bé, no se moga.
Tota la meva quimera era de festejar-tè, però la de voler-tè es meu pensament no era.
