Tites, tites, tites, tites,
tites, tites, tites, tiu!
¿Què teniu? ¿que no veniu?
¿O teniu males sospites?
¿Teniu por que us mengi frites
en s’hivern, o bé en s’estiu?

En veure puig o muntanya
o pellissa de pastor,
ja pens en sa meva amor
que habita dins sa muntanya.

Madona, jo dejun vui,
però no dejun de pa:
jo dejun de festejar
perquè tenc s’estimat lluny.