No és afronta sa pobresa

No és afronta sa pobresa
per tot vivent cristià.
Quan morí es meu germà
deu infants te va deixar:
per tu és estat i serà
sempre sa millor riquesa.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Classes socials. Riquesa. Pobresa

Poble

Artà

Núm de glosa

1310

Volum

III

Altres cançons relacionades

Quantes vegades Na Monja
de ca seva m’ha engegat,
i jo encara hi he tornat
a sucar-li sa taronja!

Sa mare, que és sa més veia,
va tenir es trebai més gros:
no va sebre cinar arròs
sense posar-hi canyella.

Estimat, creis-me, que és ver;
jo no vos dic cap mentida:
que tenia millor vida
abans d’enamorar-mè.