Jo som En Juan Fornés,
natural de Son Servera;
i si heu de mester doblers,
no vengueu devers ca meva,
que mai n’hi ha haguts de més.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Artà
1298
III
L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera:
en sentir olor de somera,
ja no el poden aturar.
En es barranc de Morell
s’animal tot reposat
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell,
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí,
mentres sa nina plorava
i sa mare que resava,
no el veureu tornar venir.
Com fou en es planiol,
suabaix de ses costetes,
l’envestiren ses mongetes
i ja el se’n duien al vol.
L’amo En Roig, allà tot sol,
en tirava, de canyetes!
Molts de confessos resolen
que es festejar és passatemps:
no hi ha més devertiments
que casar-se, si se volen.
Cant i no tenc alegria;
més me trauria plorar
quan veig que ausent he d’estar
de qui me dóna alegria.