Ja sé que has fetes bravates
de que per riure has vengut.
¿No et basta lo que has perdut:
es temps i sa joventut
i es tacons de ses sabates?

Sa padrina a mi me deia:
“Biel, si capellà et fas,
xocolate menjaràs
d’aquell que fan a can Pere”.

No et sapi greu a S’Aresteta
ni a Culgulutx estar:
taronges t’enviarà
es diumenges, en guardar,
N’Apolònia d’En Gal•leta.