Es doblers, amb mi s’escaien;
jo no sé com és això:
si en tenc un tot sol, té por,
i si en tenc dos, se baraien.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Artà
829
III
Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat.
Hi ha un banc tan ben parat,
i enmig seuen ses donzelles.
Ding-dang!
Ses campanes de la Sang.
Ding-dena,
ses campanes de Sant Pere.
¿Qui les sona i qui les mena?
S’escolà de Santa Elena
i les fa fer dingueledang!
Santa Magdalena
té una cadena
per fermar el dimoni,
Jesús, Sant Antoni!
Jesús Sant Bernat,
aixeca aquest ase
que està agenoiat.
Quina lluna fa tan clara,
garrideta, i vós sopau!
Jo, p’es forat de sa clau,
'ximateix vos veig sa cara.