Es doblers, amb mi s’escaien;

Es doblers, amb mi s’escaien;
jo no sé com és això:
si en tenc un tot sol, té por,
i si en tenc dos, se baraien.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Classes socials. Riquesa. Pobresa

Poble

Artà

Núm de glosa

829

Volum

III

Altres cançons relacionades

Es qui pesca amb hams de plata,
es peix d’un altre ha agafat;
si no l’hagueren comprat,
no n’haurien vist escata.

D’aquesta aigo regalada
¿me’n vols dar un poalet,
per donar a s’estimada
ses hores que tendrà set?

Jo no tenc pare ni mare;
després de Déu som tot sol.
En veure dona dur dol,
és temps de préssecs, com ara.