Un pago, perque és hermós,
fa una volta i s’estufa,
se mira es peus i s’arrufa;
igual vos ne pren a vós.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vanaglòria. Presumpció
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1261
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo no em cansaria mai
d’estar amb tu, perla garrida.
Un favor et demanaria:
que em diguesses, Catalina,
ambe qual tens millor vida:
amb aquest o amb so d’antany.
I pagaria amb doblers
es poder-te alcançar.
Com tu no et vols explicar,
amb això vols demostrar
que es que tens t’agrada més.
Cadascú en es redol seu,
que procuri fer bondat;
que entrar a l’eternidat,
si mos troben en pecat,
sé cert que mos sabrà greu.
Es gelats i confitures
no bastaren per tothom:
p’es músics, un tros perhom;
per pagues, ses llepadures.
Tradicionari de Mallorca
