Ruberts n’és una ciutat
enrevoltada de roques,
però hi ha unes al•lotes
qui duen lo bo amagat.

Com som a cap de cantó
de la Casa de la Vila,
mir i no veig Na Tonina,
mon cor rebenta d’amor.

A s’amor vaig dir un dia:
-¿Què faran aquests gerrers?-
Em va dir que no temés,
que menjàs i que begués,
que només se devertia.
I jo, sa por que tenia,
que no es devertís de més,
i que altri la se’n dugués,
i jo burlat romandria.