A Na Maria Sarrona
ja no li falten trebais:
a ca seva té mirais
d’es més fins de Barcelona.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vanaglòria. Presumpció
Poble
Binissalem
Núm de glosa
1247
Volum
III
Altres cançons relacionades
Tant si fa fosca com lluna,
estimada, no tenc por;
jo estim més lo vostro cor
que no un sac de dobles d’or
compostes d’en una en una.
Un vei amb una véia
van de negoci:
volien fer bugada
i no tenien cossi.
Cosa d’un any deu haver
que un fadrí salut m’envia,
i no s’ha donat, un dia,
amb cor de demostrar-sè.
Tradicionari de Mallorca
