Qui té trebais i s’hi dóna,

Qui té trebais i s’hi dóna,
Pare vicari, en té dos.
Jo vaig esser furiós
d’haver-les amb tal persona.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Tribulacions

Poble

Sant Joan

Núm de glosa

783

Volum

III

Altres cançons relacionades

L’amo de Son Cantigall
qui munyia sa gallina
i feia una fogassina
com una cabeça d’ai.

Mirai de la meva vista,
jo sempre he dit i diré:
Si vós me volíeu bé,
no em deixaríeu tan trista.

Quan me festejaves, deies:
-Si jo t’arrib a alcançar,
no te deixaré tocar
de peus en terra.-¿I ho creies?