Margalida, bona nit;
jo me’n vaig a la ribera
que un mariner m’hi espera
i mos hem d’embarcar anit.
Dins lo meu enteniment
hi tenc una roca forta:
hi tenc la mar i Mallorca,
es sol, sa lluna i es vent.
A’s cap d’amunt de s’esquerda
hi penjarem un anfós.
¿Qui serà tan venturós
que guanyi sa canya verda?