Ja s’ha acabat s’alegria
i tot és pena i tristor
quan veig que sa meva amor
me defuig de cada dia.
A la cota cota de les llistes fines!
Que són de polides ses meves cosines!
A la cota cota d’es vestits vermeis!
Que són de polits es meus germanets!
A la cota cota de ses endianes!
Que són de polides ses meves germanes!
A la cota cota i ja no en sé més!
Qui no té doblers, que se’n vagi a jeure!
Ses nesples de sa nesplera
else cuien per Sant Lluc;
no em creia, ramell volgut,
que tu em donasses guerrera.