Qui mira, al cap i a la fi,

Qui mira, al cap i a la fi,
se lleva es mal pensaments.
“Cada cosa en es seu temps”:
fa estona que ho sent a dir.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Seny, saviesa. Bogeria, ignorància

Poble

Puigpunyent - Galilea

Núm de glosa

1206

Volum

III

Altres cançons relacionades

Bon vespre! ¿Com és? ¿Com va?
¿Com campes, clavellinoi?
Daça un tros de cocarroi,
que encara he de sopar.

Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.

De sa pell d’es sogre
n’hem fet camaiots.
Redemumareta,
que n’hem fets de pocs!