Manya mai n’he tengut poca i dir-te vui, amb raó, que faç s’obligació en tot lo que me pertoca.
Seny, saviesa. Bogeria, ignorància
Sineu
Un caragol se llogà per conductor d’es carril, i un xot demanava fil a dos doblers es quintar.
Qui canta, sos mals espanta, i qui plora, els alimenta: per això cantaré jo, enc que tot lo món me senta.
Erri, somereta, ’nirem a Ciutat a veure sa tia i es conco En Bernat.
