Ja està fet i mans donades;
victòri’ per sa vivor!
Ara en faré, de gambades,
que m’han casada s’amor!
Es festejar no vol força:
paciència i res més.
Som perseguit de guerrers,
i vós que m’anau a l’orsa.
Germans meus, això no és viure,
es segar dins Son Cardell:
per intent de ses vuit lliures,
hi hàgem de deixar sa pell!