-Estimat, perseverau;
feis jugar es carabassot.
-Encara que sia al•lot,
dins sa bossa d’es cassot,
d’es pern del món duc sa clau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Seny, saviesa. Bogeria, ignorància
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1197
Volum
III
Altres cançons relacionades
A poc poc s’encén es foc
si atien ses estelles.
Quina cara fan ses veies
com es joves estan prop!
Sa mare, perque és sa fia,
no la gosa contradir
i la me deixa dormir
fins a les deu, cada dia.
Per riure vaig dir un dia
a s’al•lota: -Casem-mós!-
Ella respongué amorós:
-Estimat, porem fer-via!-
I ara ja barataria
s’estat, per dolent que fos,
com veig que ja n’hi ha dos
i un altre a mitjan cós,
i que ella perd ses colors,
tan sanes com les tenia!
Tradicionari de Mallorca
