Es ramell que em vares fer,
una, dues, tres vegades,
és de taronges robades
de dins s’hort de Son Primer.
An es meu estimadet,
jo no li vui gens de mal:
Déu li do pigota i tinya,
ronya i mal de queixal!
Fins aquí hem arribat,
davant es vostro portal.
Ramell de flors natural,
que hi tenc de morir penjat.