Es vent era tramuntana
picada de gargaló;
i es llaüt d’es Sergentó,
anant en popa redó,
envestí dins Na Regana.
Mu mareta ja m’ho deia,
que no sortís per les nits,
que sense tenir euveia
tendria anyells i cabrits.
Vuit dies d’endomassar
i altres tants de desfer-hó;
no sé com En Carrió
amb això se vol posar!