Voldria que es qui m’escolta,
que d’amor s’arrendigués
i llavó s’infundigués
com s’era d’es bosc d’Escorca.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Malvolença
Poble
Selva
Núm de glosa
1152
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ses puces de sa Font Seca
dessusten es cristians.
Germans, tan petits com grans,
en ‘gafar-les amb ses mans,
pegau una bona estreta.
Mirau, sense haver-hi pleta,
quin grapadet, que n’hi ha!
Si les ‘víeu de comptar,
les hauríeu de matar
totes a tro d’escopeta.
A sa plaia de Tuent
ja no m’hi veureu tornar
perque allà m’hi varen dar
polvos d’enamorament.
Sa guerrera fa bravates
que m’ha robat s’estimat:
som jo que li he deixat
que li fes unes sabates.
Tradicionari de Mallorca
