Hortolà de Sa Real,
ja és hora de fer es planter,
que aqueixa de Son Amer
ja té s’enciam venal.
Com som a ca s’amitger,
dic: Senyor, s’amor, que em costa!
De Fornalutx vénc a posta
sols no sé si la veuré.
Viudeta desgraciada,
vos heu tornada casar.
’Xau fer, que no mancarà
qui us faci morir assotada!