Jo som bon al•lot, mon pare,

Jo som bon al•lot, mon pare,
i vós no m’estimau gens.
Ja començ a treure dents
i mossegaré mu mare.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Malvolença

Poble

Santa Margalida

Núm de glosa

1121

Volum

III

Altres cançons relacionades

Sa barca de s’estimada
és pecat que no naveg:
vet-la’t-allà a l’abre sec
a dins es port aturada.

Un dia de molt de fred
vaig fer una berenada
d’una formiga torrada
i un cervell de busqueret.

L’amo nou de Son Estaca
qui té dos muls somerins
los pastura p’es camins
i són renegos per batre.