Jo som bon al•lot, mon pare,
i vós no m’estimau gens.
Ja començ a treure dents
i mossegaré mu mare.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Malvolença
Poble
Santa Margalida
Núm de glosa
1121
Volum
III
Altres cançons relacionades
Tu portaves es reclam
de ses jovenetes guapes,
i ara aniràs per ses places:
-Hala, dones, treis pedaços,
que a ca’s sogre en baratam!
Un fadrí enamorat,
com és damunt es portal,
respon i diu: -Jo em sap mal
tan prest haver-me aixecat.
Si tu vols, clavell daurat,
festejaremp’es corral.-
La jove respon lleial:
-Si ets d’es meu natural,
hi pots venir descansat,
però jo tem, estimat,
que no em vulgues fer es dogal.
-De mi no esperis un tal;
¿que encara no m’has mirat?
Jo ja veig que dus bondat,
però et tenc de dir, estimat,
que un tai va desbaratat
en no haver-hi es majoral.
Com un que sembra una anyada
i no l’arriba a coir,
així me’n prendrà a mi
estant de tu enamorada.
Tradicionari de Mallorca
