Sa mare mereixeria
fer-n’hi córrer la Ciutat
amb un botxí an es costat,
veiam si s’agüaria,
perque deixà anar sa fia
a casa s’enamorat.
Deixar es formatge an es gat
que no sigui rapinyat,
ningú del món s’ho creuria.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Luxúria
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
619
Volum
III
Altres cançons relacionades
M’estim més morir baldat
d’una punyida d’alena
que no anar a traginar arena
an Es Cap Enderrocat.
S’estimat està a Sa Pobla
i diu que no pot venir.
Jo li he enviat a dir
que li pagaré es camí,
es d’anar i es de venir,
de cada pam una dobla.
Margalida, en bon matí,
tot d’una que t’he afinada,
¿saps amb què t’he comparada?
Amb una estrella daurada!
Déu te don un bon camí.
Tradicionari de Mallorca
