Sa mare mereixeria
fer-n’hi córrer la Ciutat
amb un botxí an es costat,
veiam si s’agüaria,
perque deixà anar sa fia
a casa s’enamorat.
Deixar es formatge an es gat
que no sigui rapinyat,
ningú del món s’ho creuria.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Luxúria
Llucmajor
619
III
Que hi dormiria, d’arreu,
en sa teua companyia!
Que ho seria, de grandia,
demà, com m’aixecaria!
Si no ho vols creure, prove-hu!
Jo vaig començar per riure
a tenir-te passió,
i ara em trob de l’amor
tan encès que no puc viure.
Posa llenya, Bernadí,
i farem una flamada,
que sa teva enamorada
s’ha banyada p’es camí.