En arribar he de dir
a sa dona que pos lloques,
perque per damunt ses roques
s’hi fa civada amb set soques
alta com un tarturí.
Venia per sa major
i llavò per sa darrera,
i ara per sa mitjancera,
que és sa que tenc passió.
Saps que estic d’a pler quan jec
devers la una, una estona,
a’s costat de sa brivona!
I a cada uiada que em dóna
diu:-’Tura’t, si no, m’assec!