Amb so meu guiterronet
vaig encativar sa dona.
Mirau-lo, que encara sona:
que va de vivarronet!

No tens que venir a sa casa
per comptes de festejar,
que no tenc cap aubardà
que et vénga bé, cara d’ase!

Essent jove, no pensava
que s’amor tan fort jugàs;
i ara em trob en aquest pas:
que, solament que us miràs,
de vós romandria esclava.