Estic ausent i present
i l’amor pena no em dóna:
estic ausent de persona,
però no de pensament.

¿A on són mos pensaments?
¿On són, que no són aquí?
Se són apartats de mi,
estimada, i tu los tens.

Un verduc és mal de tòrcer,
d’uiastre, si és ben granat;
jo hi trob vantatge, estimat,
com venies de bon grat
a ara, que hi véns per força.