Una fadrina, quan fila,
dins ses mans hi té un bastó.
Diràs an es companyó
que me duga un mocador
d’aquells garrits, de llamina.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Avarícia, egoisme. Generositat
Artà
1032
III
Na Pereta, com camina,
fa es caminar generós;
ell du uns estufadors,
davall, de moltes colors,
tenyit d’escorxa d’auzina.
Ja ho va dir Madò Escolana
quan feia aquell sol calent:
¿No faria un poc de vent
de llevant o de ponent,
o fresquet, de tramuntana?
S’estimat me va tirar
per sa cara que era negra:
no som blanca que ho valega
ni negra per mascarar!