Com jo era més al•lot,

Com jo era més al•lot,
mu mare sempre m’ho deia.
-Te val més robar una euveia
que una dona sense dot.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Avarícia, egoisme. Generositat

Poble

Artà

Núm de glosa

1018

Volum

III

Altres cançons relacionades

Dilluns ni dimarts vengueres;
dijous no vares venir.
Si dius que ho has de fer així,
careta de xerafí,
no és lo que me prometeres!

Sa meva sogra passada
jo no li vui gens de mal:
mal caiga per un penyal
de cinquanta pams d’alçada!

No hi ha vila com Ciutat
ni parròquia com la Seu,
ni capellà com el bisbe,
ni barca com es correu.