A Aubarca, devora mar,
hi tenc sa meva alegria:
un jove que em fa passar
molt de turment nit i dia.
Tu geramí i jo rosa,
farem un jardí florit.
N’heu d’esser lo meu marit,
jo seré la vostra esposa.
-Llorença, cara de pensa,
¿qui t’ha duit la vermeior?
-Un jovenet de Pollença
la m’ha duita, i a tu no.