Diuen que devers Nadal
de vós se fa s’esclafit,
i jo, des que m’ho han dit,
es menjar no em passa avall.
Es carreró de Son Puig
és tan llis com una pauma;
en sentir anomenar Jaume,
sa tristor que tenc me fuig.
Sa vida tenc a un tomb,
sa vida a un tomb està:
no sé com dir-te més clar
que, en voler-me, teva som.