Trapassera és s’estimada,
una cosa de no dir.
Me deia, tot lo camí:
-Saps que estic d’enamorada!
-I jo que ho crec, estimada!
Però no hi estàs de mi,
perque hi estàs d’un fadrí
que sé ben cert que t’agrada.-
I a la fi, l’honra és estada
com l’antena d’un molí,
que, en pegar-li trebolí,
ja roman desfigurada.

Si fossen oracions,
serien bones d’aprendre;
aquest jove sempre vetla
ses fadrines p’es cantons.

-¿A on has estudiat,
que has apresa tanta lletra?
-A sa Font de sa Mateta;
allà me som graduat.