Jo estic malalta i no jec
ningun metge me ve a veure.
¿Saps jo qui voldria veure?
Un jovenet que nom Pep.
Ella anava a fer-se es rissos
per anar-se’n a casar,
i son pare l’envià
a sa rota, a fer canyissos.
Estimat, pena me dau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.