Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny de vós em trobava.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.