Jo no m’era vista encara
a córrer amb tan poc delit,
només un vespre en sa nit
que m’encalçava mon pare.
Jo anava davant davant
i ell darrere darrere,
i amb un verdanc de figuera
cada toc me feia sang.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Deià
476
III
Jo em vaig determinar un dia
de sembrar un clavaller,
i en tres dies, tan cresqué
que setze estalons tenia;
poreu pensar, vida mia,
quin redol ’via mester!
A Sóller me’n vaig anar
a menar paredadors.
En vaig menar cent i dos
per ses parets eixamplar.
Dins tres-centes cortedades,
ja començava a estar bé.
Tres-centes sinis rodaven
per regar aquest claveller.
Poreu pensar, vida mida,
si n’era de bon planter!
Que, si el fossen regat bé,
tota Mallorca ompliria!
Guarda’t de llebre siulada
i de coní encalçat
i de fadrí refuat
de sa seva enamorada.
Si s’estimat no me vol,
de pena me moriré;
damunt un puig me’n ‘niré
tota sola, i viuré
de banyes de caragol.