Qui passa pena no planc, si lo que desitja alcança. Jo visc amb una esperança: que d’es trebai surt es guany.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Alegria i tristor
Sencelles
927
III
Mu mare sol dur gipó com Sor Tomasseta, igual; vel redó i davantal, sabates sense tacó.
En venir es soldats de Cuba vendrà es meu enamorat; si jo ara no en tenc cap, en faré un, per ventura.
Jo no sé de què dubtau d’anar a veure vostros pares. Ell pareixen coses rares, però vós ho demostrau.