Qui passa pena no planc,
si lo que desitja alcança.
Jo visc amb una esperança:
que d’es trebai surt es guany.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Alegria i tristor
Poble
Sencelles
Núm de glosa
927
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es rebosillo que duis
es diumenges, de vegades,
té les flors tan ben posades
que il•lumina los meus uis.
Com jo vaig sentir tocar
aquelles set bataiades:
–Fadrines enamorades,
correu an es combregar!
Quatre peres dins un plat;
quatre frares; cada qual
es va menjar sa seva
i en varen quedar tres.
Endevinau: ¿això què és?
Un que havia nom Cadaqual.
Tradicionari de Mallorca
