Dins mon cor tenc una pauma
feta de qualsevol llei;
vós sou la font del remei,
per mi no en voldria d’altra.

A Capdepera,
una n’hi ha
qui cada dia
va a confessar.
Ella fa veure
que hi va per Déu,
i hi va per veure
s’estimat seu.
Li dóna consol,
li tira polvos
davall es llençol.
Davall es llençol,
li varen trobar
unes beaces
i un aubardà.

Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!