On campanaret vermei
de dins la vila de Campos!
¿Ara plores –antes, antes!-
com veus que no hi ha remei?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Alegria i tristor
Llucmajor
426
III
Sainies de plenitud
dues cada mes me’n dava,
i mu mare se pensava
que era sang que m’ofegava,
i era que jo ja n’estava
de sa teva amor vençut.
-Al•lotes, totes plegades,
un gínjol vet-lo-t’aquí.
¿Sabeu això que vol dir?
Que comencen ses vetlades.
Jo no crec que dins Espanya
hi haja una amor com vos tenc:
vós vos n’anau i jo vénc
i mon cor vos acompanya.